Eren temps de fam. En el meu cas sol fam selectiva, ja que en el poble qui mes qui menys tenia els seus horts i criava les seves gallines, conills i un porc a l'any. Però una coses serbian per a aconseguir-ne d'altres en el canvi. A casa la carn es menjava (quant s'en menjava) una vegada per setmana igual que el pa blanc. Per això una vegada que vaig anar a comprar el pa, i vaig veure a un guàrdia civil comprant pa: li vaig dir :
- Escolta tu,que t'equivoques, el pa blanc.val tres "perras gordas" ( tres duros) i tu les donas petitest ( tres rosses, o pessetes). Ell en va mira va somriure i res mes. A l'arribar a casa li vaig dir a la meva mare que de gran em casaria amb un guàrdia civil, perquè compraven el pa amb "perras chicas"com diuen ell. Ella es va 
posar a riure i va dir:
- Doncs tendras que deixa-ro dit ja que estan molt sol·licitats. No m'acobardar, i a la tarda al sortir del cole vaig anar directa al "cuartelillo" i li vaig preguntar si estava casat.
-He tu, estas casat?
-No. Perquè? Va Dir rient.
-Doncs jo demano tanda primer, per a casar-me amb tu quan sigui gran.
I vaig marxar corrent; pensant que habia preparat el meu futur de pa blanc. Esta clar que l'unica cosa que vaig aconseguir
No hay comentarios:
Publicar un comentario