LA MARXA DE CASA
Mare, he de dir-te una cosa molt important.
- Tu saps que no tinc temps, el teu pare m'espera en l'hort per a regar les patates.
- Que esperin les patates, el que he de dir és més important. Vaig a plegar de la fàbrica.
- Que dius, tu estàs boja? De que penses viure?
- Ment vaig del poble, aquí m'ofego, el treball no m'agrada i aspiro a més en la vida; no vull tancar-me en una fàbrica on guanyo una misèria i no hi ha possibilitats de créixer, se'm fa molt trits passar tota la vida en aquesta maleïda fabrica.
- Si, clar per a això et criem; perquè ara ens deixis plantats.
- Però mare!
- Ni mare, ni punyetes; aquest no era el tracte. Amb el teu oncle vam quedar que nosaltres t'educàvem i tu cuidaries de nosaltres a la vellesa.
- Mare, per favor; això no vol dir que us abandoni, solament vull aspirar a alguna cosa mes en la vida, ser alguna cosa mes que una camperola amargada i sense futur.
- Això solament són històries tretes de les teves novel·les roses; la realitat és que la teva obligaciò es de cuidar-nos a nosaltres, i si et vas, enrrera oblida't totalment de nosaltres i de la teva herència.
- Vinga mare, no et cabregis, parla'l amb pare i després amb calma ja decidirem.
- Eh dit que no, i aquí es fa el que jo mani; i no es torna a parlar de l'assumpte.
Fins a en això havia de ser jo diferent. Cert que vaig ser adoptada, però més que adoptada, cada vegada estava mes convençuda que solament vaig ser una mercaderia negociada pel meu oncle. No van fer contracte escrit de la "venda " però tal sembla que va ser la situació. Un mes va estar la meva mare sense parlar-me.
Vaig intentar parlar-lo amb el meu pare, i em va dir que alguna cosa li havia comentat la seva dona, i que ella tenia raó.
-Tu, ets molt lliure de fer el que volgués, però hauràs d'atenir-te al que s'ha dit per la teva mare.
( El meu pare era un cagat)
-Però pare; No veus que seria millor! Ella creu que sóc una gandula. I el que passa és que no m'agrada aquest treball, a més amb l'esforç que comporta la feina de la fabrica em fastigueja molt l'esquena.
-Tu, no tens res en l'esquena; a no ser una gandulitis crònica, com bé diu la teva mare.
-Val! Doncs el que tu diguis. Però jo marxaré, us agradi o no. Per mi podeu anar a fer punyetes els dos.Penso marxa de totes totes.
